Poeta i activista cultural eivissenc.

Treballà com a guionista de televisió, articulista, traductor i corrector lingüístic, a més de col·laborar en mitjans de comunicació.

L'any 1998 guanya el Premi Miquel Àngel Riera de poesia per Poemes en gris (1999) i, el 1999, el Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs per Patrimoni dels dies (2001). També és autor dels reculls Clarisse (2000), Poemari de descortesia (2000), Deshàbitat (2004, Premi Senyoriu d'Ausiàs March), No pas jo (2005, Premi Mallorca de poesia), Suite a Mitges (2006 i amb il·lustracions de Ricard Bofill Torres) i El tàlem (2008, Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover del 2007). El seu darrer títol, Tavernàries (2016), obté el Premi València de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim.

L'obra poètica de Manel Marí és una de les més sòlides, destacades i reconegudes de la seva generació. L'any 2018 se li concedeix el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes a títol pòstum i s'innaugura el Premi de poesia de l'Art Jove Manel Marí. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Manel Marí) per Toni Terrades.