Mai no em perdonaré la violència
que em va impulsar contra el trist Paul
Blackburn, provocada per torns per les
nostres dones impossibles que s’escopien
verí l’una a l’altra al paradís que ens
havíem aconseguit, a Mallorca, als cinquanta,
on es podia viure amb quatre rals mentre
escrivíem grans obres i miràvem
el mar d’un blau constant, etc. Per què
vaig lliurar una batalla vicària amb
un amic tan especial com sens dubte era en Paul?
Quan ens vam conèixer, el 1950, a Nova York,
vam parlar dos dies seguits sense sortir de casa.
Ell se sabia Auden i Yeats de memòria i seguint
l’estela de Pound havia començat a traduir
els poetes provençals, i estudiava amb
Moses Hadas a la NYU. Que amable era aquella
persona reflexiva atabalada vulnerable
amb una infantesa plena de la confusió
ofensiva de Nova Anglaterra, la seva mare
la poeta massa sovint absent, Frances Frost! Tant de bo
ara fos aquí i poguéssim continuar parlant,
tindria companyia de la meva edat en aquest
abocador gris maltractat esgotat que anomenem
el món físic on en altres temps ell recorria
la terra meravellosa i en coneixia els plaers.

Traducció de Dolors Udina