Fills d'una raça dreturera i forta

que unia el seny amb l'ímpetu,

no renegueu de vostra sang... Oprobi

pel fill que n'és apòstata!

Per honra té ésser bord. Son cor espuri

sols posa arrels paràsites:

no té l'arrel que del terrer dels avis

ne beu saba llegítima.

Per ell és pàtria una buidor coberta

d'algun mantell de púrpura,

un tros de mapa, una abstracció volàtil,

un mot de la retòrica...

Enfora, oh joves, d'aqueix centre exòtic

a on la lluita bàrbara,

jugant la vida i mort d'homes i bèsties,

se'n fa festa sacrílega.

Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria

la multitud embriaga-s'hi

tumultuosa, contagiant-se amb febres

de decadència pútrida...

Enfora, enfora del variat prosceni

la mímica faràndula

que sols ja furga pels femers, cercant-hi

la riallada estúpida.

Llavis i orelles que van ungir l'aroma

de les cançons indígenes,

no us profaneu amb cançoneig imbècil,

rebuig de lletra i música!

Fills d'una gent tan curta de paraules

com era de fets pròdiga,

no us encanteu amb les buidors lluentes

d'una eloqüència frívola.

És la bambolla de sabó, que inflant-se

al buf d'un nin, esplèndida,

s'irisa al punt, mes a l'instant no forma

ni sols gotes efímeres.

Alluny d'aquí la inanitat rotunda

d'estrofes i de clàusules,

la coloraina, l'oripell, pomposos

tresors de la misèria!

Mes ah! fugint d'inveterats contagis,

no entreu plagues novíssimes,

oh joves que ara meditau corpresos

quimeres hiperbòries.

Alluny, alluny aqueixa boira eterna,

mortalla tenebrívola

que nostre sol rebutja! No us imposi

l'Esfinx sempre enigmàtica

que posa obscur lo clar, i per profundes

vol vendre coses tèrboles...