''Salut, vells immortals! Amb les nevades testes, amb les barbes del gel caient sobre les vestes d'estam o de vellut, ja us veig, oh Pirineus!''

''Lavors la morta un peu li va posar sobre el pit, i amb un lliri que portava, la llengua, sense esforç, li va arrancar.''

"Així, dins coves on sols Déu habita, les gotes d'aigua, com a plors caient, fan obres de bellesa mai descrita, temples de l'esperit Omnipotent!"

"Enfora, oh joves, d'aqueix centre exòtic a on la lluita bàrbara, jugant la vida i mort d'homes i bèsties, se'n fa festa sacrílega."

"- Per què, garrides floretes, tan primerenques sortiu?"

"digues-me, flor sagrada, per què mon cor etcisa ta hermosura?-"

"Mes del festí poètic vaja enfora l'entonament aparatós. Que hi sia senzill i noble tot, com l'art hel·lènic."

"i plau-me omplir la solitud obscura de mon cor amb la triple majestat de la història, de l'art i la natura."

"així t'aixques, poderós Mistral, damunt la terra de tardor cansada -miracle nou-, d'una època avançada poeta primitiu i patriarcal."

"Prop de la llar s’escalfaven, un vespre d’hivern obscur, la vella, resa qui resa..., la jove, mirant-se el fum..."

"Taronger florit, de flors carregat, negú l’ha nodrit, negú l’ha plantat."

"Jo pensava: per la vida corrent així també anam; com ell entre mar i terra, correm entre béns i mals."

"hi ha coves encantades palaus de genis i fades, de somnis immens tresor."

"Fixa en silenci la mirada, res la reclama a l’hortizó ple de calitja fatigada; i ni el desig pren la volada ni cerca res l’aspiració."

"Així tota sola, ran ran de les ones, ja en temps de bonança, ja en temps de maror, anava la trista cantant per estones l’estranya cançó."

"Mar de suprema blavor safírica, inagotable font de sal àtica, ets bressol de la forma perfecta, gremi matern de la humanal cultura!"