- Per què, garrides floretes,

tan primerenques sortiu?

La neu encara corona

les muntanyes enllà endins;

vindran encara gelades

i vents de març enemics...

Per què, gentils violetes,

tan primerenques floriu?

- Alabau Déu, qui, bon pare,

no es descuida dels humils:

una tendra joveneta

bella i pobra, per aquí

ve a cercar flors, i per ella

tan primerenques sortim...

- Dolces flors, i que és la jove,

la jove per qui floriu?

- És una trista orfeneta,

que amb la filosa, o cosint,

o venent flors a les dames,

mantén sos germans petits.

Un àngel a punta d'alba

és passat 'vui dematí,

i «Obriu-vos, bones poncelles»,

amb veu del cel nos ha dit,

«No té pa la pobra nina

i prest vos vindrà a collir».

...........................................

Mirau-la: ja ve la jove,

la jove per qui florim!-