-Floreta, la primera

que en mon verger tan estimat brostares;

       floreta, que t'alçares

amb lo primer somrís de primavera,

       ara que fresca i pura

te despertes al bes de la rosada,

       digues-me, flor sagrada,

per què mon cor etcisa ta hermosura?-

       Així cantava un dia,

abans d'arribar el temps de la bonança,

       mon cor ple d'alegria;

i la poncella de roser s'obria...

Sagrari delitós d'una esperança!