Sota un parral qui pampolós verdeja

per les columnes jòniques de marbre

tot clapejant de solellet i d'ombres

bellugadisses el mosaic de l'atri

cal posar ton present, jove poeta!

Oh, quin present de fruites saboroses!

Són de Tempé frescal? Són de l'Arcàdia?

A quin hort les collires? Bé pot fer-se'n

a les tres Gràcies delicat obsequi,

que de fruites més sanes i exquisides

ningú en presentarà. Veniu rioleres,

oh petita Pandara, oh jove Ixena,

per oferir-ne les primícies pures

a les Gràcies mateixes, coronades

amb rou d'eterna joventut! No hi manqui

Metimna amb sa gran copa on fulgura

la netedat... No hi manqui la parella

de Lamon i Alidé, vellets benignes,

per a honrar-nos la llar amb la constància

d'amor, que és foc sagrat i dura sempre...

Mes del festí poètic vaja enfora

l'entonament aparatós. Que hi sia

senzill i noble tot, com l'art hel·lènic.