"i plau-me omplir la solitud obscura

de mon cor amb la triple majestat

de la història, de l'art i la natura."

>
Dins un jardí senyorial
6
/14
Dins un jardí senyorial

Plau-me avançar per un jardí desert,

quan creix l'ombra dels arbres gegantina,

vegent sota el ramatge que s'inclina

com lluny blaveja l'horitzó entreobert,

 

vegent muntanyes de contorn incert,

i en la pols d'or amb què la llum declina

daurada bellament qualque ruïna

dins la planura que en la mar se perd...

 

Plau-me veure de marbres rodejat

l'estany, on neden sobre l'aigua pura

bells cignes de plomatge immaculat,

 

i plau-me omplir la solitud obscura

de mon cor amb la triple majestat

de la història, de l'art i la natura.

MIQUEL COSTA I LLOBERA
Poesies Tardorals, 1907