"així t'aixques, poderós Mistral,
damunt la terra de tardor cansada
-miracle nou-, d'una època avançada
poeta primitiu i patriarcal."
Com arbre llegendari, colossal,
que uneix vigor i majestat sagrada
amb aleteigs i cants de l'aucellada,
amb tendra fulla i flor primaveral,
així t'aixques, poderós Mistral,
damunt la terra de tardor cansada
-miracle nou-, d'una època avançada
poeta primitiu i patriarcal.
Lluminós com el sol de ta Provença,
ple com ton Rose d'abrivada immensa,
fort i sa com el vent que et dona nom,
és ton geni d'hel·lènica harmonia;
i nou Homer del món en tardania
damunt els segles te veurà tothom!