Era de caoba vermella 
amb portes vidrieres 
de vidres fumats 
i rivets de laca 
blancs. 

Un metre d’alçada 
per un metre cinquanta d’amplària. 
Tres prestatges de vint. 

Vàrem rompre la guardiola de terrissa 
i tot un capvespre de gener 
per anar a comprar-la. 

Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus. Williams 
Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson 
MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat 
d’un artista adolescent que 
em va crear una úlcera 
a la ploma. 

A poc a poc deixava 
de ser moble 
i passava a Santuari. 
La llibreria. 

Les pregàries de la nit 
les feia davant el cor obert de la fusta 
i no davant el Cordejesús amb els ulls girats 
de damunt la capçalera del llit. 

A la mare 
que no havia obert mai un llibre 
també l’amarava de devoció. La llibreria. 

Llibres a una casa de pobres! 

Religiosament es cuidava que la pols 
no es fiqués per les escletxes i envaís el paper. 
Que els polls dels llibres 
no espipellessin les lletres. 

En canvi el pare calcigava estufera 
quan hi passava per davant. 

Satisfet d’haver pogut comprar 
                                la mar a la seva filla.