"Prop de la llar s’escalfaven,
un vespre d’hivern obscur,
la vella, resa qui resa...,
la jove, mirant-se el fum..."
Prop de la llar s’escalfaven,
un vespre d’hivern obscur,
la vella, resa qui resa...,
la jove, mirant-se el fum...
-Ai!- tot baix digué la jove,
i la vella: -Ai, bon Jesús!
-Què teniu ara, padrina?
-Filla meva, què tens tu?-
Cap d’elles tornà resposta,
Però pensaren al punt:
-Si ho sabíeu, padrineta!
-Si ho sabies, joventut!-