Jugant tot sol per la platja 
corria un ninet descalç, 
seguint el contorn amplíssim 
que separa terra i mar. 

Mes allà la partió justa 
sos peus no trobaven mai; 
tan prest l’ona els hi banyava, 
tan prest l’ona es feia enllà. 

Jo pensava: per la vida 
corrent així també anam; 
com ell entre mar i terra, 
correm entre béns i mals. 

Goig i penes, mals i ditxes: 
res té el món més destriat... 
Mes la línia divisòria, 
qui en la vida hi traçarà?