A Lluis Jordà.

Trucaràs, com solies abans, i la casa

fremirà del retruc. En les cambres recloses

s’alçaran els ressons, com les veus adormides

del passat que esbandissin les ombres perennes.

I entraràs quan l’anhel t’esbatani les portes.

No et deturi el joiós caminar, ni el somriure

triomfant, el silenci d’hostil aparença,

el silenci frement, ni la lleu teranyina

de l’esquiva temença flagell de les hores.

Passa avant com et dictin la força i el ritme

de l’amor, si és amor qui t’empenyi guiant-te.

I veuràs en la llar solitària una pira

de la fusta que el vent de les selves perfuma,

reïnosa pinassa que amaga la glòria

del flameig, i que espera per riure en guspires,

ton impuls vigorós que li apropi la teia.