Maria Perpinyà i Sais neix a Verges el 6 de desembre de 1901. Des de ben jove publica poemes i contes infantils en premsa. El 1930 publica el recull de contes infantils El follet sentimental amb il·lustracions de Josep Longoria. També el 1930 apareixen publicades les seves traduccions del francès Les aventures de Polzet, de Claude Roen, i Remordiment, de Jeanne de Coulomb.

El 1931 publica el llibre de poesies Poemes, que per les seves virtuts líriques i la musicalitat s'ha arribat a considerar d'influència postsimbolista. 

Perpinyà esdevé una figura important de l’òrbita intel·lectual catalana durant els anys de la República. És una conferenciant habitual en l’àmbit catalanista i sobre temes femenins, xerrades de les quals destaca «La meva visió del feminisme», pronunciada l’octubre de 1930. Aquell mateix any, l’autora signa el manifest pro amnistia de les dones i el 1931 passa a formar part de la junta directiva de l’Acción Femenina presidida per Carme Karr.

El 1936 veu la llum el seu segon recull poètic, Terra de vent, editat per les Publicacions de La Revista i que, en un to elegíac, gira entorn un paisatge de natura civilitzada per fer un cant a les persones que habiten i modelen la terra.

El 1975 publica dos poemes dins del recull poètic Les cinc branques, editat entre d’altres per Saltor i Esteve Albert. El mateix any publica el poema Dansa de la mort a Verges, que és musicat el 1977 per Josep Maria Cervera. Un any després publica un altre recull de poetes contemporanis, 31 Poetes d'avui, on s’inclouen sis poemes de Perpinyà. 

Maria Perpinyà mor a Banyoles el 6 de juliol de 1994.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.