Prou tinc coixins de roses a la vora,

i veus divines sols per mi han cantat.

Però jo dic al cor: -No és aquesta hora

la del repòs, sinó la del combat.

Una secreta defallença gosa

cenyir de boires l'esperit alat

i posar en la dolçor de cada cosa,

regust d'eternitat.

Quin sospirar per la claror malmesa!

Quin defallir les clares llums del món!

Infant, amor, daurada jovenesa...

ressona en tot l'adéu sense retorn.

                                                            1934