El contrapàs de la Mort
pel laberint més retort
oscil·la,
emmig de torres i murs
sense espiells ni defenses.
El contrapàs de la Mort
pel laberint més retort
oscil·la,
emmig de torres i murs
sense espiells ni defenses.
Somortes flautes, llaüts,
veus d’orgue, ritmes perduts,
s’encreuen
com un daurat llampegueig
entre escorrims de la pluja.
Vaivé de formes llisquents
en blanc i en negre!... Silents,
es gronxen,
prop del roser envellutat
i els cards de flor sumptuosa.
Els falziots, sense remor,
pels arcs d’antiga esplendor
dibuixen
grinyols en el parallamps
i en la cançó de la sínia.