Sukaldearen barrenean egoten zen

kolorea galdutako amantala soinean

hankak zabalik, izterren artean

plastikozko balde urdin bat hartuta

denbora egin zezakeen artoa irakurtzen

oiloak elikatzeko gero

ez musikarik ez irratirik ez telebistarik

aldizkari arrosa iraungiak inguruan.

Badakizu?

Zure zorion sumindua

horixe maite nizun gehien

lurrez betetako etxeko zapatilak

labanen dantza eskuetan eta

gauza ederrekiko sortasuna

—loreak bildu arren egunkari orrietan—

esaten zenuenean

umea egin zonan kaka egin zonan

nola behatzen zenituen gaizto

gure gorputzak emakumetzen.

Kolonbiarren fruta-dendan etorri zait, aspaldikoz

intxaur osoak erosi eta etxera joan naizenean

zuk jakin gabe baina zure irrikan

aulki bat hartu, mahaian bi plater zabaldu

eta musika irrati telebistarik gabe aritu guran

—aurrean zaitudala gozo marmarka—

pentsatzen nola izango den zurekin egotea

berrogei ditudanean, hirurogei…

---

TRENCANT NOUS

Solia estar al fons de la cuina

portant un davantal descolorit

les cames obertes, sostenint entre les cuixes

un cubell blau de plàstic

Podia romandre força estona esgranant panís

per donar de menjar després a les gallines

ni música ni ràdio ni televisió

només revistes roses velles al voltant.

Saps?

La teva felicitat ressentida

això era el que més estimava de tu

les sabatilles de casa plenes de terra

el ball dels ganivets a les teves mans i

la teva indiferència per les coses belles

—tot i que embolcallaves flors entre fulls de diari—

quan deies

va parir va cagar

com observaves emmurriada

els nostres cossos fent-se dones.

Se m’ha acudit a la fruiteria dels colombians, quan

després de molt temps he comprat nous sencers i he anat a casa

i sense que tu ho sabessis però desitjant tenir-te a prop

he agafat una cadira, he posat dos plats a la taula

i he volgut posar-m’hi sense música ràdio televisió

—et tinc al davant rondinant dolçament—

pensant com serà estar amb tu

quan en tingui quaranta, seixanta...

Traducció de Jon Elordi