Qué triste es el romero
que no florece.
Que triste es el camino
cuando se vuelve.

T'estimo. T'estimo.
T'estimo.
Ets la persona que més estimo:
ets la que tinc més prop.
T'estimo. T'estimo,
però
hi ha dies en què sembla que t'estimo,
i 
és
perquè t'enyoro.
En aquest dies d'enyorar-te,
estimo algú altre,
i no t'estimo gens, gens, amor meu,
perquè no puc estimar de lluny,
perquè just hi ha un amor, amor meu:
és el meu, amor meu.
Però t'estimo,
sempre que et veig t'estimo
i t'ho dic, 
encara que sigui veritat, tu,
i em creus,
quina creu!,
és trist de creure-ho,
tan trist com haver-ho de creure,
quan
veus
que t'estimo
tan de prop,
que sembla que no hi ets,
perquè et cerco
i cerco,
i cerco, cerco, fet una busca
i just et trobo,
a tu,
amor meu estimat,
cos pàl·lid i retut,
pit de pèls i abraçat
de ma joventut,
que, quan jo me n'he anat,
és perquè Tu has vingut...

Qué triste es el romero
que no florece.
Que triste es el camino
cuando se vuelve.