Mai he vist el teu fons

                     MIQUEL BAUÇÀ

Només som aquí,

equidistants,

entre una incògnita

i una altra;

entre un plaer

i una tenebra;

entre anemones

i crustacis.

Només som aquí,

intermitents,

entre el roig

i el negre;

entre la bala

i la ferida;

entre la calma

i la tempesta.

Només som aquí,

incandescents,

esgotant la fe fràgil;

eixugant els pous del desig;

asseguts a l’ampit

de la barrera del zoo.

Engolint un tot

que ja no és res,

que no es palpa

ni palpita;

que no es diu,

ni s’anomena; 

que no es veu,

ni cicatritza.

A la barrera del zoo,

a l’ampit,

asseguts.