aquel ruído era silencio

                    Andrea Frye

é precisamente nas fábricas abandonadas 
e as luces láser queimando a retina 
na corpa suada e exhausta a 140 ppm 
que absorbe o trance 
nas horas líquidas 
sempre a unha respiración 
de distancia nas que camiño moi pegada ao bordo 
sen varandas 
sen temer a profundidade 
é xusto nos focos a cegar a ollada 
no movemento estroboscópico e consecutivo 
da descarga de xenón gaseoso 
é no límite do ritmo lisérxico 
no que as extremidades arden duro e veloz 
que volven as túas mans frías 
fregando o xabrón contra a pedra 
a dicirme: 
outra ves tes sete anos 
e sinto todo este ruído 
tornarse por fin 
puro silencio

--

                    aquel ruído era silencio

                    Andrea Frye

és precisament a les fàbriques abandonades

i els llums làser cremant la retina

a la cossa suada i exhausta a 140 ppm

que absorbeix el tràngol

a les hores líquides

sempre a una respiració

de distància en les quals camino molt aferrada a la vora

sense baranes

sense témer la profunditat

és justament als focus que ceguen la mirada

al moviment estroboscòpic i consecutiu

de la descàrrega de xenó gasós

és al límit del ritme lisèrgic

en què les extremitats cremen fort i ràpid

que tornen les teves mans fredes

fregant el sabó contra la pedra

a dir-me:

tornes a tenir set anys

i sento tot aquest soroll

esdevenir a la fi

pur silenci