Salto entre les roques fet doll il.luminat...

Força alada i captiva -àngel!-, oh tors de fragosa bellesa, 
     nu i pur en el combat d'una claror que el canviava en arbre:
t'alçaven tes alertes, ja complet de volada i tortura, 
     marcat per la vermella xifra tràgica de l'èpic llamp!

Ta llarga cabellera dava asil al desig dels pujols
     vivia la nostàlgia filadissa dels salzes...

I et naixien molts braços, també, a tu, fillada d'una còlera
     d'unànimes arrels que s'enfonsaven en un sol vençut.
Però la veu del vent balbucejava el meu cant en tes fulles
     i, sota el lleuger pèplum de la nit, el teu tronc delatava,
en el pur tibament del seu dolor d'atlant de les aurores,
     el pes d'esapi i temps -ja sense lluna ni astres atxiacs-
que en les verdes catifes de l'amor trena els dos agonistes
     eterns: l'amant i l'ànima...

Oh l'aroma de Dafne s'estenia com una bandera
     en l'anhelant olfacte! Més terrestre que el teu gran desig,
com una ona saltares a l'encalç de la metamorfosi
     d'aquella que corria vers sa fita d'immòbil duresa.
Enfonsares l'onada del teu cap en l'espera calmosa
     de la terra florida... El mar dansava el fruit!