Tantes mans que ens descordaven i encara

dos cossos supurant en bonys d’encaix.

El zigot ample encobert de mans aràcnides,

insuficient per jurar-nos l’estreta corba

al llit. I així creixent, el sol al fons,

entotsolat: un pou d’encaix siamès

dins tot de pous d'amples fònics.