La nit llambrega més que mai

amb tants neons entaforant-te

les trenes. Des de l'altar

més alt, rius dels carrers

obstinats en empaitar-te

les passes d'esponja

i cabells llargs. Et pentines

a imatge i semblança seva

creient que amb tot

has triat la tendresa

d'una existència

sense pèl.