Si una tarda 
plou la tristesa i lluen sota el baf 
les carrosseries dels cotxes, tot creuant 
els semàfors, el fang i el fàstic 
de la ciutat humida; 
si una tarda 
un surt cansat de fer feina i plou, 
i plou la tristesa i plou tant que els cecs 
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa, 
com pot un aguantar els ulls de les nines 
boges, els ulls de les nines lletges! 
La letargia, la tarda, la pluja, la pena, 
l'esfondrament general, 
el neguen tant a un, que un s'aferra, 
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor, 
brufada d'esperit.