''els confetti, marxa i banda, els confits, els cacauets, i pertot l'Imperi, l'Himne. ''

''La letargia, la tarda, la pluja, la pena, l'esfondrament general, el neguen tant a un, que un s'aferra, a on sigui...''

''Amics, anit, perdoneu aquesta petita excitació. Us he de dir... que he decidit seguir vivint, vestir-me com vosaltres, correctament...''

''Si arrib a ser vell, em deixaré créixer la barba tot el que vulgui...''

''Creurà aleshores que deixar la vida és un gest més com treure's el capell i deixar-lo. Però ja no podrà creure res pus perquè els soldats ja hauran carregat...''

''El vell mariner que vaig conèixer a l'illa del Gànguil es curava les ferides posant els peus dins l'aigua.''

''...es belluguen , es disparen, posen trampes, s'associen, es barallen, compren armes, es desarmen i fan guerres, amnisties, armisticis, emancipen i massacren aborígens, fan negocis. ''

''Endebades vaig cercar un aixopluc i, per això, se m'ajupiren les ales del cor.''

''Un lluent escarabat agafava fort l'almoina, per la grava, enmig dels peus de la gent que s'arborava.''

''Balbuceja Déu capcot, amb les mans damunt les cames: és quan mostra un tros de pell -venes blanques, virons neutres-.''

''S'admiren mútuament com cans de raça que saben quan és hora de pegar urpades seques i teatrals. ''

''Jo no sé on aniré, sense diners ni mesada. ¿Caminaré cap al centre, davallaré cap al Port o bé em quedaré a la plaça? ''

''Vaig sortir de casa amb les butxaques plenes d'aranyes de plata. Vaig pujar a l'autobús.''

''Cada primer de mes la mestressa viuda sortia fora. Dreta, esperava el tren de tornada. Mirava l'horitzó, fitava de cua d'ull les pupil•les de sa filla guerxa.'' 

''Al pis on m'ajec i em masturbo la porta mira al replà, i diu un no solemne com totes les de l'escala. ''

''En ella tot era funcional -la fe, la pàtria, l'amor- als seus diligents i minuciosos quefers sentimentals. ''

''Drets, escolten la Sibil·la homes públics, convençuts, i després el crit de l'orgue. El punxó del ganivet o el canó de la pistola sempre els surt de la butxaca. ''

''Els nins sense alè miren les cuixes; després corren al port a espolsar-se les sandàlies.''

''Jo encaixo de vegades si puc pujar a l'autobús, si sé dir la paraula que volen.''

''Veig clarament el perill de sentir-m'hi bé. Demà, si algú m'afalaga, si tinc feina, si fa sol, hi ha el perill de sentir-m'hi bé.''

''El roser del teu terrat, quan feia vent s'ajaçava: treia el cap per la meva finestra.''

''Crec que tot ja està perdut. Doblego el cos, m'assec enmig de la ciutat per esperar-la. ''

''Altre cop vaig creure que només tu amb una paraula em faries lliure, absolt, del pecat que em perseguia, com abans, entre els albons, les sivines i les mates.''

''Vaig veure un ca tot nu que mirant-me de reüll va agafar un os del carrer i corrents es va aficar sota l'escala.''

''Sé ben cert que anit passada s'escondia vora mar una dona del tot nua que es donava tot seguit a la fam de les oblades.''

''De sobte, damunt un ull aparegué, rodona una grossa llàgrima, a punt de rodolar damunt la taula.''

''El vellut, els llevamans, les ruques estan mig adormits: aprofiten el solellet. Els garrofers, de puntetes, fugen coster amunt.''

''Ens perdérem, caminàrem nits i dies dins el bosc. Arribà aquella hora exacta, a sopluig de tot esglai...''

''Pit i braços plens de sang, a les dues del migdia, malvenent peix a barrisc, bramulaven esgolades.''

''Els galls adolescents feien cua per tirar-se-la. Després, mirant al cel de la inútil feta en feien un escàndol.''

''... uns cabells potser emigrats o dissolts dins una cripta, amb ardor o a poc a poc, temps hi havien relliscat amb ferotge melangia.''

''De vegades, són les peces que es disposen de bon grat. És quan baixo bé l'escala i no caic a l'autobús i no dic paraules vanes.''

''Era un vespre de febrer. Gemegaven fort els moixos per la clastra i pels terrats i floria esponerosa la tristesa ventre avall.''

''El temps. No volen perdre el temps. Són expeditius en la conversa i en el tracte.''

''Home, tota la tristor ja és teva i ja amb la falç enlaire, sigilosament, ho podràs cridar a les verdes muntanyes. ''

''... i n'Antoni de sa Clota s'ha trencat el ballador mal botant aquella tanca.''

''Sòlid dins el buit m'aixec, lentíssimament constato que el dia és clar però no en faig cas. Penso... però no ho faré per no fer més ample la grandària del buit.''

''Del nas, pulcre, em trec la gota que es congria d'un plegat. Pel passeig avui desfilen cavalls, carros i blindats.''

''Els diumenges a la tarda faig visites als parents. Autobusos plens de guàrdies enfolleixen pels carrers.''

''Amaguen tots la follia part darrera els guardapits. Però sempre hi ha algun enze que rebenta en esclafits. ''

''Oh mumare, mumareta, sort que vau poder fugir. Ara al cel ja menjau dolces, asseguda a un balancí. ''

''Tots els amos van a missa el diumenge amb capell nou, i saluden el notari; s'irriten si crema el brou.'' 

''Tres gavines volategen la despulla d'un puput. La veïna de l'escala, per no veure-ho, alça l'ull.''

''Ara plou, i plou aquí i per sobre els horts de Campos. Passa el vell de can Ribot. Deu venir de pagar els amos.''

''No tenint res més a dir i havent fet les grosseries, cal que em compri un gec arnat i un bon dècim a la rifa.''

''El cap clar i el cor tranquil, tasto ardors del tot honestes. No és gens bruta la claror quan travessa la finestra.''

''Abans d'entrar al paradís m'espolso la pols grollera, calculo bé els esglaons i faig deu passes enrera. ''

''Què més bell que una coloma que no dubta per triar el cop d'ala més exacte quan té ganes de salpar!''

''Sabem, però, que, en arribant, podrem fer aquella mesurada contorsió, gosar obrir la boca, rentar-nos de pecats inútils, jugar dins el pou amb fang, untar-nos l'escrot amb la rosada. ''

''Sabem, però, que, en arribant, podrem fer aquella mesurada contorsió, gosar obrir la boca, rentar-nos de pecats inútils, jugar dins el pou amb fang, untar-nos l'escrot amb la rosada. ''

''Ja sé que la cançó s'allunya part darrera el serral. No passeu pena: tornarà transfigurada en blanquíssima gavina.''

''Ara però com a venjança, revincle lliure la rialla de l’esfinx, perquè el goig fou efímer i la carn s’enterboli.''

''La sutura sempre és lenta i a voltes irremeiable. La sutura sempre és lenta quan es té la cara lassa.''

'' Redimits, ara tots diuen que tot goig ja és lícit, i es veu clara la seva boca radiant.''

''Jo deman un ramell i una corona per als homes de la plana, car la lluita és espessa, cos a cos amb cada garba. Els homes de la plana mai veren la góndola, la góndola d’or...''

''En el temor de Déu dansarem durant el dia, però, de nit, tota paraula serà saliva. La nit sempre serà nostra.''

''Si vols la nit, home, digues: vull el batall de l’alba.''

“No planyeu les nostres ferides, car, de nit, solament elles lluen i són antífones tristíssimes per sobre la mar lleu”.

''Tot al llarg dels camps estèrils, dels ossams desperts, de la llargària dels marges i de les cunetes dòcils, els homes sencers tremolen i amb el rostre sibilant a la porta de la por arriben...''

 ''Si el que deman no pot ésser, Déu, ja podeu portar un fermall, car vinclaré els ferros i em clavaré als ulls dues dagues.''

''Tota la meva força resideix dins els ulls, i la meva esperança. Si obrim els ulls dins els horabaixes que fins i tot acuben les llàgrimes, totes els carrers, tots els fanals, les teulades i el cel tot penetren i engrandeixen els nostres ulls.''

''La faç de Déu sempre duu neu a cada banda. Per al meu deler, faç de Déu, rebenta més caixes de boira.''

''Dansaré, dansaré, dansaré la dansa folla, estrenyent amb totes les forces, amb les meves mans d’escorça, una urent estrella d’or. Amb aquestes mans que un dia vos volgueren treure els ulls, germans. ''

'' Jo li dic, al meu amic, que moltes vegades he pujat pels fassers i als cimals dels lledoners només per veure’l, per posar-li el meu gemec dins les genives.''

''I després de la tempesta ve la calma. Pujo al tren. La Susanna estén la roba.''

''Cenyit i net, potes de mosca, petjo la plana amb un sonet. Obro la porta, pujo l'escala, aleno el fred.''  

''Si la dent em cau, demà tindré por d'anar a costura.''

''Com un ciclamen, poc més o menys, dissolc i covo passions balbes, furtivament.''

''Marginals malenconies estopegen lloms malalts. Cal deixar la canyareda, agafar el camí de dalt.''

''I més ben dit: sóc caçador professional d'altes aurores.''

''L'esclava jònica avui m'espera arrecerada dins l'esbarzer, escoltant l'arpa de la senyora. ''

''Abraç el regne de la impostura, la frase dita mil anys en va i planto cara i defineixo fràgils conductes dels meus germans.''

''A partir d'ara tot és qüestió de resistència.''

''I ara tu em fas la traveta perquè caigui dins el blat.''

''Ara el sol es pon al vespre, mentre amaguem l'aviram. Puja i a les deu 'nirem a tondre la folla dels escolans.''

''Aquell dia, quan vas caure, era tova la llaurada.''

''Tu m'ofereixes gots de Bohèmia a Ventimiglia. Jo no tinc res com per donar-te.''

''Peixos blancs, perduts dins llençols de porcellana.''

''Un nerviós nàufrag no sap la topografia de l'ànima. ''

''Cataclismes no n'hi ha: just s'aprenen a costura. ''

''La verge renuncia. Desa les estovalles dins el calaix.''

''S'han casat, tenen dos fills; ella broda, fa el menjar, enumera els avantatges. Torna a ploure per S'Algar.''

Que n'era de dolça la palla, la nina dins el paller! Ara ha tornat  de la clínica, l'encalcen dins el graner. 

''No com aquell guarà creuat de verro que mira la lluna per un forat. Dos àngels el fiten, ales arnades, i escupen, estúpids, a dintre el llaurat. ''

''I el tros aquell l'empenyorava dins l'aldarull. Madò Requènsia amb una hortènsia feia un nigul.''

''Dins la fosca, invulnerable, faig el clot de la figuera.''

''L'aiguat esclata. Ja són les cinc. Em trobo els peus dins els mitjons. Aquestes ràfegues no han de perdre'm. ''

''S'inflen les veles enmig d'es Port. Passo amb el carro sense conhort.''

''La llebre salta les tiges seques. Ja falta poc per la garriga.''

''Un marriment sense insídia va emmusteint les garlandes que altre temps bé s'estenien més enllà del comellar. ''

''La terrola enjogassada mou la cua i xucla el cuc que l'arada del pagès ha malmès i tret defora.''

''Els albercocs no maduren si hom se'ls mira de prop. ''

''Aquelles gallines cloques que corrien pels rostolls i dormien enfilades, ¿no en tenen la culpa de tot, per haver sabut fer creure'm que el viatge no seria un troteig irresponsable? ''

''Avui sabem que els pell-roges, deu mil anys abans de Crist, franquejaren quasi d'esma allò que és l'Istme de Bering, seguint ramats de bisons.''

''Ja t'he vist en bicicleta pel camí que duu al raval: de les cuixes, res a dir...''

''Quin posat, quina expertesa esmerçaves per  anar del bordell fins a la Llotja, quan encara l'hortolà del verger de les Clarisses...''

''Si l'Enric sent l'afalac del terror del clot immund, és que hi guaita. Si no hi cau, no caldrà d'importunar-lo. ''

''Al costat d'una cosina que arribà en el tren d'ahir ha pensat d'anar a alleujar-se. D'un cop sec amb el cantell, ha trencat la guardiola. ''

''Com que res no té per viure i va sempre assedegat, es comprèn que empaiti nenes escopint i blastomant. ''

''T'ametzina prendre nota del comport de l'aviram, i et percaça la veu lletja... Ten com salpen i tu aquí... Hom diria que t'ufana.''

''Conseqüència immediata: no li haig de demanar, al merlot, dins la bardissa, què hi deu fer per què no en fuig cap a boscos amb foranques. ''

''Ja levito a mitja alçada, a l'altura del tossal. Si em disparen, poc els sento... La mestressa els ho consent i projecta l'aigua enfora. ''

''Cada dia vaig a escola. El pupitre és al seu lloc. Duc el llapis, la plagueta. M'hi consagro resolut i resolc l'endevinalla de quin és el nombre ver de vitralls a l'oratori.''

''Què faré si, encara fosc, em desvetlla la canilla, l'esgarip del caçador...? Assotar-me fins que passin.''

''El pillard, l'han vist grimpar... S'arrossega a la deriva, s'engrampona pel teulat, la massissa barbacana i rellisca, coratjós, fins al buit, per on es gronxa.''

''Em redreço, trec els braços, miro els pins, veig el pinar, i de sobte em vénen ganes d'acostar-m'hi encara més.''

''Seguir el joc de l'engranatge? Fer esvoranc i obrir-me call? ¿Fer carrera de solista i donar la volta al món? Què cal fer...? No res, per ara. ''

''En aquell final d'octubre piadós i fatigat, condormida l'araucària, influent el brollador, el rebost era a les fosques; el vestit, penjat al clau. L'aiguavés restava immòbil. ''

''Un cop dins el paradís, vaig sentir eguinar-me l'egua, i m'ho feia de com quan era just una pollina. ''

''Què faré que em tregui a fora...? ¿Gosar anar a veure el pallús, que l'oratge arremolina damunt l'era que treu brull...''

''En la vida mai no he ajudat el palissandre. Que no ho hagi demanat no vol dir que no em freturi. No gens no s'han esvanit els sacseigs que m'estordeixen.''

'' "Llisament: em cau defora", jo que em menjo les ferides... He sabut que eren nials. És l'estricte necessari. ''

''Aquest mes torna a tenir jorns sobrers que cal que exclogui. El tropell del rei, entorn, em proposa més llatzèries...''

''De primer, els coquins l'aquissen fins que puja al cadafal... El clivelles, el crebanten... Queda exsangüe, el benaurat. ''

''Un anyoc d'albors primeres m'indicia, meritat, la lluor, de dins l'espluga... La infortuna, el marimon, l'estrebada, la nequícia, no tenir el sostre envidrat, poc m'agreguen coratgies.''

''Vés-te'n, dóna'm l'alçaprem... Vols desar d'una vegada arc, sagetes i carcaix... Ja te'n pots anar quan vulguis, que l'Absent no et vol voler... Mai n'has feta una de grossa.''

''Gota a gota, fa camíel bover amb la seva bava.Ell, que anava a travessael desert de per Nevada,de tranuita, sorral cresp,es detura a la frontera.''

''El dimoni dóna voltes. La caldera ja és bullent... Ell comença a sentir rampa a turmells, canells, artells...''

''No en faig cas, del calabruix, m'és igual que el cel no hi digui... Cap ruixat no arriba al pou, concitant un mal presagi.''

''Abundor, L'. Consisteix no pas a tenir molt i molt del que sigui, ans a tenir tot allò de què tenim ganes, justament, no del necessari com diuen, que és tota una altra cosa.''

''Caràcter, El. [...]  Tan extravagant com “persona”: “Individu humà que transcendeix la realitat físico-biològica, gaudeix d'una radical sobirania, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí”.''

''Educar. Tothom parla d'educar el veïnat, de gent educada... Jo no he entès mai la idea.''

''Gaietat, La. [...] La gaietat és un fenomen més vast de com es mira o es mirava al meu temps, car no és ni de molt un fet estrictament sexual, lligat a una conducta sexual determinada.''

''La mestressa digué que havia sentit trets durant la decàrrega de les escombraries... L'inspector va mussitar: “detonacions”... ''

''Quan el tedi estreny el coll, és millor estar-te quiet, tu mateix pots escanyar-te.''

''Tabula rasa. ¿En què es basaven  els partidaris d'aquesta doctrina, en un temps que no hi havia cap mitjà de provar-ho? No vull saber-ho.''

''Un poeta ha d'evita d'enrotllar-se en la luxúria, tenir tracte amb els pintors, confiar massa en sa tribu. ''

''Abdicar és proferir. 'Déu creà el cel i la terra'. [...] La percepció de l'ésser, com la creativitat, són experiències úniques, exhaustives, diferents de les altres, com l'amor, per exemple, o la paüra.''

''Aberració suprema:no voler conèixer els somnis, que són la redempció. No res més em cal per viure.''

''El conjunt de les idees que circulen sense atur i figura que serveixen per posar un ordre al món, cal saber: no signifiquen res de res.''

''Ja que estic sotmès a regles-els ronyons i el pensament-, l'objectiu del finalisme, cal buscar-lo, sense por. El de la intel.ligència és l'autodestrucció, si més no, fins avui dia.''

''Mai no agrairem prou de tenir bosses de plàstic. Això ha fet canviar el comport moral dels homes, sense gerres ni bocals.''