A més amics allargue la mà estesa 
on la llum es fa sòlida i l'invisible pesa. 

Sols això puc donar. Llum invisible 
i paraula que resta d'un clam inexhaurible. 

Arribar de la pluja a la secor, 
de la humitat amplíssima dels caminals del plor 

al besllum on la terra al sol festeja, 
enlluerna els ulls tèrbols, de l'oblit els neteja. 

Els amics, embranzida d'un vaixell 
quiet ara a les ungles glaçades del rovell. 

(Pel somordet ressò on viu l'absència, 
potser un dia o altre inauguren presència.) 

(Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993)