Tacat de roja ràbia feridora

ferèstega,

emmetzinat de tèbia agror humana

jeu, colpejat de mort, d'espessa

opaca ceguetat maligna.

Fred innocent que ara

sap del podrimener, la por, l'antiga

desesperació,

vell foc que crida al buit.

Matèria 

intacta abans, amb la ferida

d'aquestes ungles, dents o ganivets

que han fet vermella l'ampla llum del món

-aigua glaçada en pedra

que l'adormia-

plora a la gran llàgrima nua

on era la claror

retallada,

i s'esbandeix, trencat, a terra.

Aleshores, el bou de la sang

fa camí

més avall, més amunt

dels límits imposats,

força amagada 

que obre la porta a la pell

alliberant la fosca

ferocitat

animal i calenta

de la vida.