Els carrers que jo conec
tenen les botigues obertes
i es despengen cap al port,
Hi cridaven vidriers, fruiters,
camàlics, espardenyaires,
i al migdia hi bull el sol.

Als carrers que jo conec
s'estavella l'agra llum
sobre el blanc de les façances.

Amb tot, la nafra no guareix
i són els mateixos homes que demanen,
bescanviant rituals salutacions,
la inajornable realitat de llurs somnis.