El vell mariner que vaig conèixer 
a l'illa del Gànguil es curava les ferides 
posant els peus dins l'aigua. El mar, jubilós, 
li pessigollava les cames. El vell mariner 
fumava i dins el fum s'hi negaven ventures, 
perills, dones, jocs i cassalles, pops enormes, 
peixos manta... 
Un dia el llevaren del treball i la Mort 
com un cranc de cent cames se li arrapà al pit. 
Es va anar consumint dins una camisa blanca 
a la taverna del port excitant somins tendres 
amb rom i cassalla.