Quin salt m'ha donat lo cor
aquesta tarda a la vinya!
D'ençà que vares morir,
no hi era entrat ni amb la vista.

Saltant marges i torrents
avui tota l'he seguida;
mare meva, el teu record
per totes parts me sortia.

Amb sa ufana l'ametller
lo cor m'ha abrusat en ira,
que el plantares i no ha mort
en l'instant en què morires.

La destral del llenyater
he pres per trencar sa vida,
i al primer cop m'ha semblat
que un "ai!" teu me responia.

I en mirar-me jo mateix
també ufanós, ple de vida,
lluny he tirat la destral
fugint, cap baix, de la vinya.