Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d'espais, d'abims cenyida,
tota daurada i negre de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,
l'aire té una quietud esfereïda;
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l'esglesieta obscura.

Des de Siurana, es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana
dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura i amenaça a estones,
o només pot firmar l'aspra Siurana
desfeta en rocs, per carregar les fones.