Hi ha una vela enllà del mar,
hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar
          quan cau la tarda.

Darrera el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
          quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel,
i en el turó l'olivada,
sento el sospir i el bruel
          quan cau la tarda.

Sento la pena per dins
sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robis
          quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van,
però l'angunia es retarda...
sento que l'enyoro tant,
          quan cau la tarda!