JOSEP MARIA DE SAGARRA
(1894-1961)

Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante i tradueix el teatre de Shakespeare. De fet, les seves traduccions de William Shakespeare, són les versions que utilitzen moltes companyies catalanes actuals. També escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.

En commemoració del centenari del seu naixement, l'any 1994 s'inicia la reedició de l'obra completa a l'Editorial 3i4 de València, que l'any 2020 encara continua. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Josep Maria de Sagarra) per Gabriel Boloix i Toni Terrades.