A la plaça fan ballades,
com refila el flabiol!
L'acàcia és tendra, mullada
per una mica de sol;
la noia somriu i dansa,
el mar és quiet i clar.
A la plaça fan ballades,
prou me plauria ballar!

Noia de la doble trena
i de l'esguard mig perdut,
noia de la sina forta
i la galta de vellut,
mentre sona la musica
us duria de la mà.
A la plaça fan ballades,
prou me plauria ballar!

Vora la nou que reposa
amb el velam recollit,
sota el cel roig de la posta,
la tenora alça el seu crit.
El cucut en la llunyària
ja comença a sanglotar.
A la plaça fan ballades,
prou me plauria ballar!

Sense mi, però, l'anella
farà igual el seu camí.
Al cel hi ha una estrella humida
i ara s'ha girat garbí;
Al cel hi ha una estrella humida,
però el cel encara és clar.
A la plaça hi ha ballades
prou me plauria ballar!

La cobla ha emmudit. Les noies
enfilen el vell carrer
on raja la font a l'ombra
oberta del lledoner.
La cobla ha emmudit, mes ara
altra musica hi haurà.
A la plaça fan ballades:
l'aigua, els estels, l'olivera,
d'amagat s'han dat la mà.