Poeta, advocat, periodista, crític i traductor barceloní.

Més conegut com ''el poeta català de la cançó'' pel seu estil de versos curts i estrofes regulars d'inspiració neopopulista que beuen de la influència Federico García Lorca i Rafael Alberti.

Alguns del seus llibres més destacats són Vint cançons (1922), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), el dietari El temps que fuig (1984) –guardonat amb els premis Ciutat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, i Crítica Serra d'Or– o Escrit a terra (1985), entre molts d'altres escrits. El 1986 publica l'antologia Poesia Completa i el 1988 Prosa completa, completat en un segon volum el 1991.

Com a crític literari destaca per Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). A més, traduí autors com F. Mistral, L. Hémon i E. Psichari. 

L'any 1982 és honorat amb la Creu de Sant Jordi i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes sis mesos abans de morir. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Tomàs Garcès) per Josep Miàs.