"La reina Elisenda tenia un jardí
i un monestir de Santa Clara.
Era tan bonic aquell monestir!
No l'han cremat encara."
A la Núria Torres
La Reina Elisenda tenia un passeig
de Sarrià fins a Pedralbes;
a mà dreta hi havia un safareig,
a mà esquerra, vidalbes.
La reina Elisenda tenia unes mans
com les teves mans quan preguntes.
Amb unes mans com les teves, abans,
les reines feien puntes.
La Reina Elisenda tenia un cabell
llarg —cada trena una corda.
La corona d'or dins l'estoig vermell,
encara se'n recorda,
La reina Elisenda tenia un jardí
i un monestir de Santa Clara.
Era tan bonic aquell monestir!
No l'han cremat encara.
La reina Elisenda tenia una creu,
un breviari i un rosari.
Quan resava se li adormia el peu
molt més del necessari.
La reina Elisenda tenia un sospir
per tota cosa nova, exòtica,
perquè prou sabia que en el seu retir,
només ella era gòtica.
La reina Elisenda tenia aquest nom
perquè era clara i reverenda,
i és immortal perquè diu tothom:
—Que és bonic aquest nom d'Elisenda!
1936