Escriure és pedalar.
Ara un peu i després l'altre.
Alçar el cap a la rotonda.
Frenar l'impuls quan davalles,
canviar de plat si puges
i treballar cada rampa.

Convé que el quadre siga
lleuger i resistent,
i que entre el selló i l'asfalt
et càpiga la cama tensa,
i tocar el sòl només
amb la punta del peu.

Que et sorprenga el vent
a cada tomb, però et refaces,
mentre escups rantelles
i porgues malestars,
sense por de ser massa concret:
l'anècdota és la categoria.

Si et ve el desmai,
frena i mira l'horitzó:
escriure es pedalar,

però que el vers respire.