però encara queden dos terços d’hipoteca.

"Com endevins, són amos del futur, graten el fem, o ens rapinyen els dits...."

''Un glop de flors del taronger contra els monstres dels malsons corbelles de l’esperit.''

''Màquines rebels ens moren a les mans. El gest heroic, pluja a les pantalles suïcides. A la terrassa torna a bufar vent. Dits descoberts rescaten el dibuix d'una àmfora, reconstrucció d'un temps anterior a les lleis de la robòtica...''

''El buit vaivé d'alenar fora gàbia, la brevetat d'un esclat de tempesta i un vol feliç pel radi del terrat.''

''La tendresa del gest no allarga el temps, ni l'escurça, però la calor que arrasa els materials ablatius quan creuen l'atmosfera no és comparable a cap segon d'aquesta insignificant galàxia interior.''

''Una ganyota febril creuarà el cel, un anunci de crema solar, mentre els queixals d'un infant arquitecte de quimeres roseguen fenolls antics d'un poal ple de petxines callades...''

''Si arribares ara, voldries la por descamisada, un anunci de lloguer despenjat, les taques de sang dels mosquits esclafats contra la paret.''

''Ho sents? Cloqueigs de vori escandallen la mar, però només els dits del trempador coneixen l'eco de les ones.''

"Torna sempre la bufera que improvisa, sobre el pentagrama de les illes,  un cant sincer."

Quan hages parat taula espera assegut els convidats i agafa aire: la nit serà llarga i parlaran molt. 

"Les paraules són cérvoles que fugen de la mort i són més ràpides que el vent, i quan les dius, ja se n'han anat."

"Hi ha més llums encesos que de costum. El formigueig íntim del veïnat contrasta amb el silenci del carrer."

"Que et sorprenga el vent a cada tomb, però et refaces, mentre escups rantelles i porgues malestars."

"L'home mira des del port: veu l'onada a la muntanya, la bromera sobre el cim."