Cada primer de mes 
la mestressa viuda sortia fora. 
Dreta, esperava el tren de tornada. 
Mirava l'horitzó, fitava 
de cua d'ull 
les pupil•les de sa filla guerxa. 
Un petit funcionari amb espardenyes 
descobria dues vaques 
al seu fill bellugadís. 
La dona del catedràtic, 
carregada de fills pentinats, 
encara tenia esma de dir 
beneitures al seu home 
per tal que no es mirés tant 
un bell estol de verges 
que cantaven cançons nostrades. 
Però éreu tu i el teu macarra 
qui formàveu la parella més heroica. 
No podia entendre com encara 
el podies retenir 
i fer-lo vagar pels boscos, 
malgrat la teva enèrgica mirada.