Sense amulets ni bruixes ni elixirs,
alenar terra, antimitòlegs, quiti
a qualque port, a qualsevol rafal
del temps ­–miloca indemne–, vi del bo
i ser abstergit amb pietosa flama.

També perseverar, foraviats,
votius nauxers, pel litoral dels dires,
per l’alt estatge llagoter dels mots
més lacerants, al temps que heurístics llenys
i el vell dolor solegen l’entrellum.