Soc jo qui va robar
la poesia que vas dir, dius i diràs,
la que serva les paraules
del verduler, del perruquer, del taxista,
del venedor de falàfels,
de la botiga de roba per a senyores,
importada i nacional,
de carrer o interior,
de la farmàcia, de l'estanc...
Totes, tots
em responen amb un somriure alegre,
i quan intenten tornar-me algunes lletres,
quatre lletres esparses a tall de xavalla,
els dic: si us plau, quedeu-vos el canvi.
I, així,
la ciutat esdevé càntic.