Resisteix, em digué,
erta com la catedral de Homs,
i se n'anà després.

Abans de marxar,
abans que ca nostra m'acomiadés,
vaig estendre la faldilla nova sobre el llit.
En penjava l'etiqueta,
com a talismà protector,
però, pel que sembla,
no va evitar que els dits de la guerra
li arrabassessin la flor.

Aquest matí, alenades de primavera
deuen fer ballar les cortines de casa,
de la nostra casa abandonada.
Vam deixar les finestres obertes
abans de partir,
per por que el vidre no ferís
les galtes de les cortines florejades.
Els seus passos, tal vegada
siguin un poc feixucs,
per l'excés de pols
que, amorosament, les cobreix.

Les maletes,
aquestes petites cofurnes d'exili, de tots colors,
ara enyoren la pols.