En el somni hi havia serps esfereïdores,
cobres i cròtals amb dos ulls de sofre i foc.
També la tramuntana i els seus jeroglífics.
Ni bàlsams ni clemència ni escrúpols.
Entretant, incapaç d'iniciar una dansa
o d'acariciar la pena dels avets,
la pluja deia el nom de casa cosa:
androides, espantalls, nous dogmes, algoritmes...
A tot arreu tombes plenes de cossos.
Tombes estàndard com els epitafis
que feien al·lusió a les doctrines
difoses pels agents de l'extermini.
Els peixos, els jacints, la majoria
d'insectes i de bèsties ja no tenien llàgrimes.