TRISTESA ÉS POU IMMENS DE CREMADURES

que ens ensenya l'ofici de la por
car transparenta els nostres crus desitjos
fins a fer-nos tèmer una llarga lluita
o el frec de qualsevol combat. Ens fa
fràgils primer, després ens abandona
adolescentment nus davant la vida.

No està bé que la vida sigui tan
absurda i complicada, ni tampoc
és just que per voler ser homes clars
haguem de viure llargs inferns en plena
vida, ni que, finalment, el temor,
la solitud i fins i tot nosaltres
mateixos inventem un cel boirós
per a oblidar els embats de l'existència.

Si patesc quan m'enyor és que no sé
estimar, mes des d'ara, jo n'estic
segur que tot me ve per estimar.