Sempre visquí vora del mar,
mes fins avui no el coneixia;
sobtadament, a Miramar,
m'ha revelat sa fesomia.

Sembla somriure i alenar,
com una verge qui somnia;
de món a món sembla passar,
com una immensa correntia.

Vénen la flota i el fibló,
i del fantàstic horitzó
no s'interromp la pau eterna.

Sols, en els ulls del pelegrí,
vibra quelcom de gegantí
quan passa l'ombra de Blanquerna.