"T’estim, però no massa. Ets un invent
pervers per capgirar la meva vida,"
8
/17
Poema XVII
T’estim, però no massa. Ets un invent
pervers per capgirar la meva vida,
talment una perpètua foguera
que en consumir les meves solituds
farà un bolic d’estels lluents, presència
intensa, llum, refugi, temps viscut,
immensitat enllà de tots els límits.
BERNAT NADAL
Elegies a la injusta manera de representar lliurement el paper de la comèdia, 1972
