Tristesa és pou immens de cremadures
que ens ensenya l'ofici de la por

car transparenta els nostres crus 

                                                                     [desitjos

fins a fer-nos témer una llarga lluita

o el frec de qualsevol combat. Ens fa

fràgils primer, després ens abandona

adolescentment nus davant la vida.

No està bé que la vida sigui tan

absurda i complicada, ni tampoc

és just que per voler ser homes clars

haguem de viure llargs inferns en plena

vida, ni que, finalment, el temor,

la solitud i fins i tot nosaltres

mateixos inventem un cel boirós

per a oblidar els embats de l'existència.

Si patesc quan m'enyor és que no sé

estimar, mes des d'ara, jo n'estic

segur que tot me ve per estimar.