Amb fil de coure fermaré la teva
imatge al meu alè. Seria absurda
l’existència enllà del nostre món.
Amb placidesa vull fermar les hores
d’estar amb tu, res no hi ha més urgent
i apassionant, secret enllà del temps
que tothom sap, però no en sap res.
Per sempre, com la pedra, mil vegades
passaran segles i t’estimaré.
Quin malabeig comporta el teu amor,
no crec en altra vida ni tampoc
no t’hi esper, l’eternitat és ara.