fins que em vares triar i amb dolçor 

                                                                                                  [m’infiltrares

de l’enyor la metzina que em podreix

                                                                                                  [l’esperança

res no queda del món que tots dos vam 

                                                                                                    [bastir

perquè allò que sé cert és que tot era 

                                                                                                     [fals

ara ja no em serveixen ni els poemes ni

                                                                                                      [l’art

res no puc cisellar he perdut el model
em sent nua i la gent diu que vaig sense

                                                                                                     [roba

perquè allò que em cobreix és un tel de

                                                                                                     [coratge

que tapa la vergonya però no el

                                                                                                    [desencís