Quan l'Amic de l'esperit de la matèria
digué "doneu al gui té agafat el poder
el que és de qui té agafat el poder i, a la Vida pròpia,
el que és de la Vida pròpia", romangué agafat
i jutjat per les ganyes el qui, segons el seu parer de particular,
condecora, escanya i empra
com a carburant propi les vides de la Vida.
El judici consistí en el silenci
que no diu, però expressa, com el sol mena a comprendre la fosca,
que no hi ha cosa real que pertanyi a la il·lusió... ni a la ficció...

En aquesta tasca, però, Pau, no et vares fiar
ni de la teva verdor. Quan t'anaven
a fer el quiròfan que, total, consisteix
a fer-te jeure d'esquena damunt una taula de matança
de la justícia i pegar-te amb la mà de cantell, a cops alterns,
primer sobre el fetge i, en arrufar amb dolorer el ventre,
amb la mà de cantell damunt els testicles, vares dir:
"És potser legal i ONU, nu!, torturar un ciutadà romà?"

Tot seguit, a l'oficial que, astorat de la teva robeta 
de busqueret, et digué que ell havia comprat amb un ghrapat de diners
els papers de romà amb els papers, li respongueres,
amb fonètica de llorer impostat,
que tu ho eres de naixença.

Amb aquesta feta, donares peu a totes les cames
que han fet passes per a perllongar el plomatge del sistema,
que és el món pastat amb els convenis fets pels dolents voluntaris,
perquè entre ells l'amistat és impossible.

I què, si a tu, just reconeixent l'autoritat de pastor de la matèria,
t'haguessin penjat el diagnòstic d'alienació?
I què, si declarant tenir just un senyor que vivia sense ser romà
els integrats t'haguessin adjectivat entre els apocalíptics?

No vares endevinar,
tot i que romangueres cec a fi de congriar ulls fondos,
el fet que, reconeixent encara la teva ciutadania romana,
creaves de bell nou la prehistòria,
en forma d'emmotlar dins els encofrats de Roma
la creació del primer home de la Relativitat.